De Marsé a Mercè: Una ruta literària per Barcelona

Hi ha moltes maneres de conèixer una ciutat, però fer-ho a través d’una ruta literària és una de ben bonica. Barcelona és escenari i protagonista de moltíssimes novel·les. Molta gent recordarà La ciudad de los prodigios d’Eduardo Mendoza, amb l’evolució de la ciutat entre les dues exposicions universals; els carrers per on passejava Daniel Sempere a L’ombra del vent o els carrers del Xino per on es movia Pepe Carvalho, l’investigador estrella de Manuel Vázquez Montalbán.

El Turó de la Rovira

Però si hi ha dos autors que han retratat Barcelona com ningú són Mercè Rodoreda i Juan Marsé i ells dos, o millor dit les seves obres, són les protagonistes d’aquesta ruta literària que, des del 2014, organitzen diverses entitats del districte d’Horta-Guinardó i uneixen els barris del Carmel, Can Baró i el Guinardó.

On comença la ruta

La ruta comença a la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, on ja ens espera la guia que ens acompanyarà durant tot el recorregut. Des d’aquí posem rumb cap a la primera parada, el bar Delicias, on el Pijoaparte d’Últimas tardes con Teresa acostumava a jugar a les cartes amb els vells del barri.

El Monte Carmelo es una colina desnuda y árida situada al noroeste de la ciudad. Manejados los invisibles hilos por expertas manos de niño, a menudo se ven cometas de brillantes colores en el azul del cielo, estremecidas por el viento y asomando por encima de la cumbre igual que escudos que anunciaran un sueño guerrero. En los grises años de la posguerra, cuando el estómago vacío y el piojo verde exigían cada día algún sueño que hiciera más soportable la realidad, el Monte Carmelo fue predilecto y fabuloso campo de aventuras de los desarrapados niños de los barrios de Casa Baró, del Guinardó y de La Salud.

Juan Marsé. Últimas tardes con Teresa
El pont de Mühlberg que uneix el Carmel amb Can Baró

Les millors vistes de Barcelona: el Turó de la Rovira

Des d’aquí anem cap al punt que uneix el Carmel amb Can Baró: el pont de Mühlberg, una passarela que salva el barranc que separa els dos barris, i que ens mostra les meravelloses vistes sobre la ciutat que tindrem durant tot el recorregut. I és que enfilar-se fins aquí dalt té la seva recompensa.

Barcelona des del pont de Mühlberg

Tornem enrere i no creuem el pont, sinó que agafem el camí que, muntanya amunt, ens portarà fins als antics antiaeris del Turó de la Rovira, on durant els anys de la posguerra nombroses famílies d’immigrants van aprofitar el que quedava de les construccions per fer-s’hi la barraca per viure.

Prenent el sol a les restes dels búnquers

El Turó de la Rovira és un mirador privilegiat (i un xic massificat, també s’ha de dir) de la ciutat, on turistes i locals pugen a gaudir de les vistes i deixar passar les hores mentre el sol va caient. Quan hi arribem trobem tot de llençols estesos que ens mostren fragments d’ El carrer de les Camèlies, i és que estem deixant enrere el Carmel de Marsé per començar a baixar cap al Guinardó de Rodoreda.

Restes dels búnquers antiaeris del Turó de la Rovira
Fragments d’ “El carrer de les Camèlies”

La barraca només tenia dues parets de maó; les altres eren fetes amb llaunes, amb fustes velles i amb trossos de sac entaforats per les escletxes. L’Eusebi em va dir que quan havia tornat de la guerra havia estat molt malalt i que per això ho tenia tot abandonat i que li havia costat molt de fer marxar la gent que se li havia ficat a casa. La barraca no tenia finestra. El llit estava arraconat a un paret de llaunes perquè ens venia més bé per encabir la taula i les cadires i una calaixera amb calaixos que costaven molt d’obrir perquè la fusta, amb les humitats, es reinflava.

Mercè Rodoreda. El carrer de les Camèlies

Arribem al Guinardó

Baixem del turó per la banda oposada per on hem pujat i anem a parar al carrer Labèrnia i la part alta del parc del Guinardó. Ens trobem amb un carrer curt de cases baixes i la guia ens explica que tan sols fa un parell d’anys que el van asfaltar. Des d’aquí la ruta ja només farà baixada. Ens encanta aquesta part de la ruta i és que afortunadament encara queden racons de Barcelona, com aquest carrer, que conserven l’essència del barri i han aconseguit escapar —de moment— a l’especulació urbanística.

Carrer de Marià Labèrnia

Ens endinsem al parc i fem una altra aturada al Mirador de Sant Joan, on podem seguir gaudint d’unes magnífiques vistes de la ciutat. Durant tota la ruta ens acompanya un músic que fa la ruta més amena i ens entreté en aquestes aturades.

Parc del Guinardó
Barcelona des del parc del Guinardó

Comencem a arribar al final de la ruta i, tot admirant les torres del carrer Francesc Alegre arribem al carrer de les Camèlies, on hi ha la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, on ens esperen a una plaça guarnida com si fos la revetlla de Sant Joan i fem cremar unes bengales, magnífic punt i final a una ruta deliciosa.

carrer Francesc Alegre
Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda

Degut a la pandèmia la ruta ha hagut de canviar de format, ha reduït els grups i ha hagut de suprimir les parts teatralitzades que trobàvem al llarg del recorregut. Tot i així l’hem gaudit moltíssim. Us animo a que busqueu aquest tipus de rutes als vostres pobles i ciutats, de ben segur us explicaran coses interessantíssimes i que potser desconeixíeu.

(Visited 28 times, 1 visits today)

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà.