La part menys coneguda de Lloret de Mar

Lloret de Mar és una població de la Costa Brava de sobres coneguda. Abans de la pandèmia cada estiu s’hi aplegaven milers de joves (i no tan joves) de tot arreu d’Europa per gaudir de la variada i àmplia oferta d’oci nocturn que ofereix, o oferia, la ciutat. Crec que tots els europeus que algun cop han estat a Catalunya coneixen Lloret de Mar. Però Lloret té una altra vessant, més tranquil·la i de caire més cultural, apta per a aquells qui volen gaudir d’una població amb algunes de les millors platges de la Costa Brava però no els ve de gust passar-se les vacances de discoteca en discoteca. I aquesta altra cara és la que vam tenir l’oportunitat de conèixer el Cesc i jo i avui us volem ensenyar.

Com arribar-hi

Per si hi ha algú que no situa Lloret de Mar al mapa, començarem dient-vos que és una localitat costanera que pertany a la comarca de La Selva, a la part baixa de la Costa Brava, província de Girona. Està ubicada entre Blanes i Tossa de Mar, ambdues poblacions també molt conegudes i unides entre elles per la carretera GI-682. Però si hi aneu des de Barcelona o Tarragona la manera més ràpida d’arribar-hi és per l’AP-7 fins la sortida 9A i des d’aquí seguir els indicadors que porten a la ciutat. Des de les terres de Lleida o la Catalunya Central, la millor manera d’arribar a Lloret és per la C-25 fins a Girona.

Què veure a Lloret de Mar

Nosaltres us portem quatre propostes per gaudir de la visita a la ciutat, que no tenen res a veure ni amb les platges ni amb els locals d’oci. Són visites aptes per a tots els públics i que podreu fer durant tot l’any, no només els mesos d’estiu.

El Cementiri Modernista de Lloret de Mar

Començarem la visita pel cementiri, que forma part de la Ruta Europea de Cementiris i està declarat Bé d’Interès Cultural. Està situat a l’entrada de Lloret per la C-63 i just a darrere de l’Oficina de Turisme, on podreu deixar el cotxe. L’entrada al cementiri és gratuïta.

La construcció del cementiri va ser gràcies als indians que tornaven a la seva població d’origen i s’hi feien construir fastuosos panteons on ser enterrats després de la seva mort. D’aquesta manera, tot i que ells ja no hi fossin, la seva empremta quedaria per sempre.

El cementiri de Lloret de Mar està estructurat en tres plantes. A la planta superior és on trobem els panteons i hipogeus de les persones més il·lustres i on hi ha veritables obres d’art funerari. Aquells qui tornaven a Lloret (la terminació “de Mar” va se afegida als anys seixanta, amb el boom turístic) després d’enriquir-se a Amèrica no s’estaven de res a l’hora d’encarregar la que seria la seva casa pel més enllà.

Si us hi fixeu bé veureu que en totes les estàtues que hi ha al cementiri les persones que s’hi veuen no estan mortes, estan “esperant” la vida eterna. Al cementiri no hi ha morts, només hi ha gent que espera.

Com podeu veure, alguns dels panteons són veritables obres d’art, i és que no en va algun d’aquests és obra de Puig i Cadafalch. Pot haver-hi gent a qui visitar un cementiri li faci una mica de recança, però són espais que copsen molt bé la història de la ciutat i la de les famílies que hi han format part. En el cas de Lloret, l’empremta que van deixar els indianos és més que evident en aquest espai.

Les ciutats es transformen i, lamentablement, en algunes ocasions els magnífics casals que els indianos es van fer construir quan van tornar amb les butxaques plenes van acabar enderrocats. Quan no queden hereus que puguin, o vulguin, fer-se càrrec del manteniment de les cases, aquestes acabent sent víctimes de la pressió urbanística i són substituïdes per blocs de pisos o hotels, sobretot en ciutats costaneres com Lloret. Però el cementiri acostuma a escapar d’aquesta pressió, els morts es respecten, i gràcies a això podem gaudir avui dia d’aquestes obres d’art funerari, en un espai lluny del brogit de la gent.

A nosaltres ens va agradar molt poder conèixer aquest espai. Si hi aneu a l’estiu us recomanem que la visita al cementiri la feu a primera hora del matí o a última hora de la tarda, per evitar les hores de més calor, ja que no és un espai amb gaires ombres. El cementiri està obert cada dia, de 8 del matí a 6 de la tarda els mesos d’hivern (de novembre a març) i de 8 del matí a 8 del vespre la resta de l’any (d’abril a octubre).

Els Jardins de Santa Clotilde

Canviem la pedra per la vegetació. Després del cementiri el segon punt que us proposem és força més ombrívol: els Jardins de Santa Clotilde. Situats damunt d’un penya-segat, entre Cala Boadella i la platja de Fenals, van ser construits per Rubió i Tudurí per encàrrec del marquès de Roviralta, un altre lloretenc que es va enriquir a Amèrica, i que els va dedicar a la seva primera esposa Clotilde Rocamora, la qual va morir molt jove.

Originalment els jardins formaven part de la residència que el marquès de Roviralta es va fer construir en aquest mateix terreny. La casa, que continua existint, encara és propietat dels hereus del marquès, però els jardins van passar a mans de l’Ajuntament, que va decidir adquirir-los, reformar-los i que formessin part del patrimoni local. L’any 1994 van ser declarats Bé Cultural d’Interès Nacional.

Horaris i preu

El preu de l’entrada és de 6€ pels adults i 3€ si teniu dret a tarifa reduïda. Obren cada dia de la setmana a les 10 del matí i l’hora de tancament varia entre les 5 i les 8 del vespre, en funció de l’època de l’any. A la pàgina web de l’Ajuntament trobareu els horaris detallats.

Sant Pere del Bosc

Si se us ha fet l’hora de dinar i voleu menjar en un entorn de luxe, podeu posar rumb a un indret preciós i allunyat de la població: a Sant Pere del Bosc. Es tracta d’un antic monestir benedictí que actualment allotja un hotel de luxe i que continua en peu gràcies a aquest senyor, Nicolau Font, el comte de Jaruco, un dels indians més il·lustres de Lloret de Mar.

Situat enmig del bosc, a 5 km del nucli urbà, és un reducte de pau en una població que a l’estiu duplica els seus habitants. Amb la desamortizació de Mendizábal el monestir de Sant Pere del Bosc, molt arrelat a la població de Lloret, corria el perill de passar a mans forànies. Va ser per això que el llavors Alcalde de Lloret i cosí de Nicolau Font li va demanar que l’adquirís. Quan aquest va tornar definitivament de Cuba va encarregar a Puig i Cadafalch les obres de reconstrucció de l’antic monestir.

El nucli antic de Lloret de Mar

En aquesta passejada no us oblideu de visitar el nucli antic de Lloret de Mar, on encara s’hi poden veure algunes de les cases dels antics indians que queden en peu a la població.

Església Parroquial de Sant Romà

Però segurament l’edifici que més us cridarà l’atenció serà l’Església Parroquial de Sant Romà i Capella del Santíssim, edifici modernista de Bonaventura Conill, i les Escoles Parroquials. Un cop més, van ser els indians que van tornar a Lloret els qui van encarregar les obres de construcció de l’església, per això ens trobem amb aquest edifici d’inspiració modernista i ple de colors.

Can Garriga: Museu del Mar

Per últim us parlarem de Can Garriga, una altra casa indiana situada al passeig marítim i que actualment acull el Museu del Mar. A través de l’exposició del museu podem fer un recorregut per la vida dels habitants de Lloret quan aquesta era una vila marinera i com va canviar amb la tornada a casa d’aquells que van anar a “fer les amèriques”.

Horaris i preu

El preu de l’entrada general és de 4€ i 2€ el de l’entrada reduïda. Els horaris també varien en funció de l’època de l’any, el millor és que els consulteu a la pàgina web de l’Ajuntament.

I amb Can Garriga posem fi a aquest recorregut per aquesta conegudíssima població de la Costa Brava, però que sovint passem de llarg sense ser conscients dels tresors que amaga. I per últim, una frase que vam veure escrita al museu i que ens va semblar molt significativa del que va significar per a molts catalans anar a Amèrica: “Els que tornen amb diners són anomenats americanos. Els que tornen sense res no tenen nom. Els que no tornen tampoc.”

(Visited 41 times, 1 visits today)

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà.