La Seu d’Ègara i les esglésies de Sant Pere

Terrassa és coneguda per ser una de les ciutats més poblades de Catalunya i amb un gran passat industrial, però el que poca gent coneix és el seu patrimoni, i si ens allunyem del Modernisme encara menys. Però a la vora de joies modernistes com la Masia Freixa o la Casa-Museu Alegre de Sagrera, la ciutat acull un conjunt arquitectònic i arqueològic que abasta des de l’època ibèrica fins ara. Estem parlant de la Seu d’Ègara i el Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere.

Accés a les esglésies creuant el pont de Sant Pere

Com arribar-hi

A Terrassa hi podeu arribar perfectament en cotxe o en transport públic, i la Seu d’Ègara està molt ben situada per arribar-hi en tren. Les línies R4 i R12 de Renfe tenen parada a Terrassa, i la línia S1 de Ferrocarrils de la Generalitat també hi arriba.

Església de Santa Maria

Arribar en cotxe

El Conjunt de les Esglésies de Sant Pere està ubicat al barri de l’Antic Poble de Sant Pere, en un petit turó sobre el Torrent de Vallparadís. Es tracta d’una zona peatonal, així que si veniu en cotxe la millor opció és dirigir-vos cap al Passeig del 22 de Juliol, que travessa la ciutat seguint el traçat de les vies del tren, i aparcar pels voltants de l’estació de la RENFE, també coneguda com Estació del Nord.

El recinte funerari de Sant Miquel en primer pla i l’església parroquial de Sant Pere a darrere

Arribar en tren

Tant si veniu amb RENFE com amb FGC haureu de baixar del tren al mateix punt, a l’abans esmentada Estació del Nord, situada al Passeig del 22 de Juliol (amb la RENFE la parada es diu “Terrassa” i amb FGC es diu “Terrassa-Estació del Nord”, i ambdues estan comunicades). Si veniu amb els Ferrocarrils de la Generalitat també teniu una altra opció, que és baixar una parada abans, a “Terrassa-Vallparadís”, i arribar a les Esglésies de Sant Pere caminant pel parc. És un trajecte curt i agradable i una altra manera d’apropar-se a aquest monumental conjunt.

Tant si heu vingut amb el vostre cotxe com si ho heu fet amb el tren, un cop us situeu al Passeig del 22 de Juliol haureu de caminar en direcció al Monument a la Dona, una escultura d’Andreu Alfaro que vol recordar una agulla, en una clara al·lusió al passat tèxtil de la ciutat. El carrer Joan Duch, que surt des del passeig i és paral·lel al parc, us deixarà a la Plaça del Rector Homs i a l’entrada del recinte.

Església de Santa Maria

Horaris i preus

La Seu d’Ègara es pot visitar de dimarts a dissabte, de 10 a 13.30 i de 16 a 19 hores, i els diumenges i festius d’11 a 14. El preu de l’entrada general és de 4€, però podeu consultar a la seva pàgina web si teniu dret a algun descompte, i el primer cap de setmana de cada mes l’entrada és gratuïta.

Què podreu veure

Aquesta Seu és un conjunt de tres temples romànics i l’antiga seu episcopal, edificats sobre temples paleocristians i visigots. És a dir, la història del conjunt es remunta als darrers dies de l’Imperi Romà i arriba fins a l’actualitat. L’accés al recinte es fa per la zona del museu, on unes passarel·les de vidre ens permeten contemplar les restes de l’antiga seu episcopal, dels segles V-VIII. La creació del Bisbat d’Ègara, a partir de l’any 450, va portar la construcció d’un conjunt espectacular, les restes del qual és el que avui podem visitar.

Interior de l’edifici funerari de Sant Miquel

A la imatge inferior veiem que les diferències en les rajoles assenyalen la ubicació de les restes més antigues, del període ibèric i romà (s. V aC-III dC).

Restes arqueológiques de l’antiga Seu d’Ègara.

Ens podem fer una idea de la importància del complex pels tres edificis que donen forma al conjunt: l’església de Santa Maria, l’edifici funerari de Sant Miquel i l’església parroquial de Sant Pere. La història és complexa i la podem trobar en capes superposades, restes romanes al primer subsòl, visibles pel terra de vidre de l’entrada; enterraments i tombes, degudament marcades; i els tres temples.

Ubicació de les tombes del període medieval, entre l’església de Sant Pere i l’edifici funerari de Sant Miquel

Amb les invasions musulmanes els bisbats catalans es van desmantellar, i el Bisbat d’Ègara no en va ser una excepció. Malgrat que no es va recuperar com a tal, l’activitat religiosa va tornar al conjunt monàstic. Al segle XII es van consagrar les esglésies de Santa Maria i Sant Pere, que es van reformar seguint l’estètica del moment. És per aquest motiu que Terrassa pot presumir de tenir esglésies romàniques.

Santa Maria i Sant Miquel

Si voleu més informació sobre aquesta joia històrica i artística la podeu trobar a la pàgina web del Museu de Terrassa. Enmig d’una ciutat industrial com és Terrassa, poder gaudir d’un espai com les Esglésies de Sant Pere és un veritable privilegi. No perdeu l’ocasió d’anar-hi.

(Visited 43 times, 1 visits today)

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà.