Reial Monestir de Santes Creus

Una mica d’història

Avui us portarem de visita al Reial Monestir de Santes Creus, un dels tres que formen la Ruta del Cister a Catalunya. Però abans, una mica d’història. L’orde del Cister (o orde de Cîteaux) és un orde monàstic que neix a Borgonya l’any 1098 per seguir la Regla de Sant Benet amb el rigor originaris, ja que es considerava que els monestirs benedictins de l’època gaudien de massa riqueses i havien adoptat una actitud massa laxa davant les regles pròpies de l’orde, que promulgaven una vida austera i dedicada a l’oració i el treball (ora et labora).

El Reial Monestir de Santes Creus

D’aquesta manera trobem un primer monestir a Cîteaux, al sud de Dijon, fundat l’any 1098, a partir del qual se’n funden quatre més, que en depenen jeràrquicament. Aquests quatre en van fundar de nous i es va crear així una xarxa arbòria de monestirs cistercencs per tot el territori. L’expansió va ser tal que es van acabar agrupant per Congregacions. La Corona d’Aragó no va estar exempta d’aquesta expansió i també s’hi van fundar monestirs cistercencs, entre ells els tres que trobem a Catalunya: Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges, que tots junts formen el que es coneix con la Ruta del Cister.

Detall de l’escala de pedra del Palau Reial, a l’interior del monestir

El Reial Monestir de Santes Creus, ubicat al municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp) i a la riba del riu Gaià, va ser fundat l’any 1160 per monjos provinents del monestir occità de la Gran Selva (Tolosa de Llenguadoc), sota el patrocini dels llinatges dels Montcada i els Cervelló. Fins al 1835 va ser el centre d’una de les senyories monàstiques més extenses i influents de la Corona d’Aragó, i acull les tombes de Pere el Gran, Jaume II i Blanca d’Anjou, que en van ser grans mecenes.

Com arribar-hi

Per arribar a Santes Creus des de Barcelona i rodalies cal agafar l’AP-7 direcció Tarragona i després l’AP-2 direcció Lleida fins a la sortida de Valls/Vila-Rodona. Un cop aquí caldrà seguir les indicacions cap a Vila-Rodona, i més endavant trobarem Aiguamúrcia i el monestir.

Detall d’un dels capitells del claustre principal

Una mica abans d’arribar-hi, a l’entrada del poble, hi ha les indicacions cap a una zona d’aparcament. Es pot arribar amb el cotxe fins a l’entrada del recinte, però segons les indicacions la circulació està restringida als veïns, així que la nostra recomanació és que deixeu el cotxe en aquesta zona d’aparcament i acabeu de fer els 500 metres fins al monestir caminant. La zona és força gran i hi ha molts llocs per aparcar. Nosaltres hem fet la visita durant aquest estiu post-pandèmia i gairebé no hi havia cotxes, desconeixem com estarà la situació en una altra època.

Font davant del refectori, on els monjos feien les seves ablucions abans de menjar

Planificar la visita

Abans de la vostra visita a Santes Creus us recomanem consultar aquesta pàgina, on trobareu les tarifes i els horaris. Es pot fer la vista per lliure o guiada. Com sempre nosaltres us recomanem que feu la visita guiada, sempre és més interessant. La visita comença amb un audiovisual que explica els orígens del monestir i la vida de l’època. Com a nota negativa diríem que a nosaltres aquest audiovisual se’ns va fer molt llarg, tot i que es projecta sobre diferents espais i està molt ben elaborat. Però són ben bé vint minuts a peu dret i al final es fa una mica pesat.

Dormitori

Un cop acabat l’audiovisual la guia ens ve a buscar i comencem la visita. Ja no hi ha monjos a Santes Creus i això fa que puguem recórrer moltes de les estances del monestir. Com hem dit abans va ser fundat durant el segle XII, però el seu moment de màxim esplendor va ser durant els segles XIV i XV amb el mecenatge de Pere el Gran i Jaume II i la seva dona, Blanca d’Anjou. El monestir va anar patint ampliacions, el que fa que trobem des d’elements del romànic fins a detalls gòtics en els arcs dels claustres o el rosetó de l’església principal.

Mausoleu de Pere el Gran
Mausoleu de Jaume II i Blanca d’Anjou

Al llarg de la visita la guia ens explica la història del monestir, així com les funcions de les diferents sales. La part principal és la visita a l’església, que és espectacular, amb els mausoleus de Pere el Gran per un cantó i de Jaume II d’Aragó i la seva dona, Blanca d’Anjou per un altre, considerats cabdals del primer gòtic català i els únics dels reis de la Corona d’Aragó que han arribat intactes fins als nostres dies. El sarcòfag de Pere el Gran és l’únic que no ha estat mai saquejat, el que va permetre que es pogués obrir fa uns anys i estudiar les seves restes.

Com a d’altres edificis religiosos, la desamortització de Mendizábal el 1836 va ser el tret de sortida de l’etapa més complicada per la supervivència del conjunt, ja sense vida monàstica. Durant un temps fins i tot va ser convertit en presó i no va ser fins el 1921, en que fou declarat monument històric, que es va poder iniciar una certa recuperació.

La visita guiada dura cap a les dues hores ben bones i acaba al cementeri del monestir, a la part de darrere de l’església, on una sola creu al mig ens indica que estem en un cementiri però no n’hi ha cap que identifiqui on hi havia les tombes. Recordem que l’ordre de Sant Benet promulgava l’austeritat i fins i tot més enllà de la mort calia seguir aquests preceptes.

Detall del claustre

El Reial Monestir de Santes Creus és un indret preciós i és una visita que perfectament es pot fer en una escapada d’un dia. El que no creiem que sigui possible és visitar els tres monestirs que formen la Ruta del Cister el mateix dia, o com a mínim no de manera pausada, que és el que aquests indrets es mereixen.

(Visited 119 times, 1 visits today)

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà.