Tor

Hi ha un petit poble de muntanya, molt petit, que fa uns anys va ser notícia per una mort violenta, una més. La història sembla d’una sèrie de Netflix. Podeu trobar-la resumida en un 30 minuts (aquí l’enllaç del primer vídeo, d’un total de tres) o en aquest llibre. Però aquesta entrada no va pas d’això, sinó de què heu de fer si voleu visitar Tor.

Possiblement Tor, que administrativament forma part del municipi d’Alins, sigui el poble més remot de Catalunya. Durant els mesos durs de l’hivern al poble no hi viu ningú, tot i que darrerament hi ha una empresa de turisme d’esport instal·lada allà i també un restaurant, Casa Sisqueta .

Casa Sansa, a l’entrada de Tor

Com arribar-hi

Per anar a Tor primer haureu d’anar fins a Alins, al bell mig de la Vall Ferrera, al Pallars Sobirà. Perquè us situeu, primerament heu d’arribar a Sort, que és el poble més gran de la zona i capital de la comarca. Un cop aquí haureu de seguir la carretera C-13 direcció Llavorsí i a la sortida del poble ja trobareu els indicadors cap a Alins, seguint la L-504 primer i la L-510 després.

Alins és molt petit i la carretera passa pel mig del poble. Quan estigueu a punt de deixar-lo a mà dreta trobareu un aparcament i just a la vora d’aquest aparcament els indicadors per anar a Tor i Norís, dos dels pobles que formen el municipi. Aquí comença l’aventura. És possible que trobeu un indicador que us diu que la carretera està gelada (nosaltres el vam veure). Si és ple estiu no cal que en feu cas, però si sou a la tardor o a la primavera (a l’hivern ni se us acudeixi intentar-ho) val més que us assegureu de l’estat de la pista abans d’enfilar carretera amunt.

Perquè l’aventura no acabi malament aquí van un parell de consells: esteu atents a la climatologia i porteu un cotxe adequat. Nosaltres hi vam anar en ple estiu i a més a més feia dies (potser setmanes) que no plovia, per tant condicions òptimes d’adherència a la carretera. No duiem un tot terreny ni un 4×4 però sí un cotxe alt (un Kia Sportage, per si us interessa). Nosaltres vam poder arribar raonablement bé fins a Tor, però hagués estat gairebé impossible seguir la pista fins al Port de Cabús, a la frontera amb Andorra. Aquí sí que el 4×4 és imprescindible.

Des d’Alins a Tor hi ha 12 kilòmetres de camí, que se us faran com 30, ja us avisem ara. Els primers 10 són per una carretera de muntanya asfaltada, estreta (en alguns llocs potser massa i tot), però un cotxe hi pot passar sense problemes. No correu massa perquè potser us toca esquivar algun cotxe que baixa, i la carretera és plena de revolts amb poca visibilitat. Tot i així no és una carretera que faci por. Malgrat que es va enfilant muntanya amunt, hi ha arbres a vora i vora i no es veuen grans precipicis (que no vol dir que no hi siguin). Primer trobareu el trencant per anar a Norís però vosaltres haureu de seguir carretera amunt. Amb alguns trams amb el ferm més gastat la carretera finalment arriba a un punt on hi ha espai per a deixar-hi 4 o 5 cotxes. I aquí s’acaba la pista asfaltada i comença l’últim tram de camí.

Si no porteu un cotxe adequat o no us ve de gust conduir per un camí de terra en mal estat podeu deixar el cotxe aquí aparcat. Només queden 2 kilòmetres per arribar i la dificultat tècnica per a fer-los caminant és mínima, ja que estareu caminant per una pista de terra i a més força ombrívola. Si els voleu fer amb el cotxe prepareu-vos per a dos kilòmetres, que en semblen vint, plens de forats i pedres i botant tota l’estona. A més a més us hem d’advertir d’una altra cosa: aquesta pista és un camí privat, ja que la Muntanya de Tor és una finca privada i a l’entrada hi ha un cartell ben gran que ho deixa clar. Els propietaris no es fan responsables dels danys físics o materials que puguin patir les persones que decideixin circular-hi. Doncs sí, aquesta immensitat de terreny és una finca privada, d’aquí van venir totes les desavinences i probablement els assassinats que va narrar el 30 minuts de TV3.

Els hàgiu fet a peu o amb cotxe, després de 2 kilòmetres arribareu a Tor. L’únic senyal que indica que hi heu arribat és aquest:

Cartell a l’entrada de Tor

Ja sou aquí, ara deixeu el cotxe i passegeu per un dels racons més macos i verges de tot el Pirineu.

Si heu arribat amb un 4×4 teniu l’opció de continuar la pista, que s’enfila i s’enfila i s’enfila fins als més de 2.300 metres d’alçada del Port de Cabús i la frontera amb Andorra. Nosaltres en vam fer una petita part caminant, però les noies que hi havia a Casa Sisqueta ens van dir que el tros de camí fins a Tor era un luxe en comparació amb la part que quedava, així que no ens volem ni imaginar com deu estar aquell tros. Això sí, mentre érem allà vam veure com baixava un Suzuki Swift 4×4 amb matrícula andorrana i quatre persones a dintre…

Església de Tor
L’església

La part andorrana de la carretera fins al Port de Cabús és una carretera ampla i perfectament asfaltada. Però els propietaris de la muntanya, segons s’explica en el documental, mai es van posar d’acord per arreglar la part catalana. A més a més, un lloc tan apartat de tot i amb aquesta connexió amb Andorra… No en va a aquesta ruta se la coneix com la “Ruta dels contrabandistes“. El contraband és un negoci molt i molt gran, ilegal sí, però un negoci que mou molts diners i que pot tenir un cert interès en mantenir aquesta muntanya inalterada (això ho han aconseguit) i desconeguda (això no).

Però nosaltres venim avui a ensenyar-vos el paisatge. Podeu oblidar tota aquesta història (tot i que és interessant) i fer el mateix que nosaltres, passejar fins l’hora de dinar. Com he dit abans, vam seguir una estona la pista que continua fins Andorra i també un caminet que passa per la vora d’un rierol arran de les cases. Poca gent, molta calma i tranquilitat, i un entorn (sabem que ens repetim) impressionant i pràcticament verge, un regal pels sentits. Ja podeu deixar el mòbil a la butxaca, que tampoc hi ha cobertura, i gaudiu de la natura.

Una de les cases en runes

On menjar

Nosaltres vam dinar a Casa Sisqueta, que és l’única opció del poble a menys que porteu el menjar de casa. Casa Sisqueta és una de les cases del poble que des de sempre ha ofert menjars a la gent que passava per Tor. El que passa és que abans eren més aviat pocs els qui s’hi acostaven i ara, no direm que són una munió però el nombre de visitants ha augmentat. I l’espai és reduït, així que si hi voleu menjar, cosa que us recomanem, millor que reserveu abans d’anar-hi. Cuina senzilla però de qualitat i tracte amable. La nostra sorpresa va ser veure la llar de foc encesa al menjador, amb uns trenta graus de temperatura exterior. Quan vam fer el comentari de “ui que bé, amb la fresqueta que fa a fora” ens van dir que com pensàvem que havien de fer la carn a la brasa si no era a la llar de foc. I ens vam callar.

Casa Sisqueta

On dormir

Doncs a Tor ja us diem que no, allà no hi ha res, cap alberg ni hostal ni fonda ni res que s’hi assembli. Per la part catalana el punt més proper és Alins, on hi ha l’Hostal Montaña i l’Hotel Salòria. Nosaltres ens vam allotjar en aquest últim i vam estar força bé. Habitacions senzilles però amb l’indispensable per passar-hi un parell de nits. Només vam tenir una pega, i és que estàvem en plena onada de calor i les habitacions no tenien aire acondicionat. I sí, sembla increïble però ens hagués fet falta.

Ja per acabar. Si el projecte de les pistes d’esquí que tenien planejat alguns hagués funcionat, el poble de Tor ara mateix seria un poble com n’hi ha tants, ple de segones residències a peu de pistes. En comptes d’això tenim un poble que no ha avançat pràcticament des de primers del segle XX, no hi ha llum (tenen generadors, però no connexió a la xarxa), ni aigua corrent (tot i que d’aigua no en falta gens), ni cobertura de mòbil. Viure en aquestes condicions no és viable i per això el poble es va anar despoblant a partir dels anys 40. La condemna del poble ha estat una mena de sort, el poble es conserva, però viure-hi del que pot oferir és molt complicat. S’ha de triar entre progrés i benestar però que el poble perdi la seva essència o pagar el peatge del despoblament i mantenir-lo inalterat. I de moment els veïns han optat per aquesta segona opció. Mentre es mantingui així nosaltres hi tornarem. Us assegurem que si algun dia el visiteu, també fareu el mateix.

(Visited 867 times, 1 visits today)

3 comments

    1. És molt recomanable, això sí amb bon temps, aquella carretera molla o amb plaques de gel fa por només de pensar-hi.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà.